Aneto i Maladeta. Hivern 2024

Clàssica sortida anual i hivernal al Pirineu (2024)

1/29/20242 min read

Sortida hivernal a l'Aneto i les Maladetas

Durant la passada setmana, el grup d'alta muntanya "Sóller ben Amunt" es va embarcar en una nova expedició al cor dels Pirineus, aquesta serralada imponent que serveix com a frontera natural entre Espanya i França. La ja clàssica sortida hivernal de gener.

La primera etapa de l'aventura els va portar al Pirineu aragonès, on van establir la seva base al Refugi de la Renclusa, prop de Benasque. Aquest refugi, situat estratègicament als peus de les muntanyes. L'atmosfera acollidora del refugi, combinada amb el bon ambient del grup, va crear un clima idoni per a l'aventura i la diversió.

La meteorologia favorable els va somriure, oferint-los dies clars i assolellats que els van permetre gaudir plenament de la majestuositat dels Pirineus. Amb condicions òptimes, el grup es va aventurar cap al desafiant Aneto, el pic més alt de la serralada amb els seus imponents 3.404 metres d'alçada. L'ascensió a l'Aneto és un repte exigent en qualsevol època de l'any, però l'addició de les condicions hivernals va afegir un nivell extra de dificultat i emoció a l'empresa.

Malgrat trobar trams de neu dura a causa de la manca de precipitacions recents, l'equip va demostrar la seva habilitat i determinació mentre ascendien lentament cap al cim. Finalment, després de superar el famós i temut Pas de Mahoma van assolir el cim de l'Aneto, on van ser rebuts per unes vistes panoràmiques de les que et deixen sense alè.

Però l'aventura no va acabar aquí. Animats pel seu èxit a l'Aneto, el grup es va proposar conquerir un altre repte: la Maladeta, un altre cim impressionant que supera els 3.000 metres d'altitud. Amb determinació renovada i esperit d'equip, es van dirigir cap a aquesta nova meta, enfrontant-se a terrenys escarpats i condicions variables.

Al llarg de la setmana, el grup va demostrar una notable cohesió i companyerisme, alternant moments de concentració i esforç amb rialles i diversió. Cada membre va aportar el seu gra d'arena i habilitats, contribuint a l'èxit col·lectiu de l'expedició. Per a alguns, com Lluís, va ser l'oportunitat d'assolir el seu primer pic de 3.000 metres, mentre que per a altres, com Joan, Xisco i Andreu, va ser una oportunitat de sumar nous cims a la seva llista d'experiències a la muntanya.

Amb el final de la setmana va arribar el moment de dir adeu als Pirineus, tot i que els records d'aquesta aventura perduraran molt de temps. Mirant cap al futur, el grup ja està barallant opcions per a la seva pròxima aventura hivernal als Pirineus. Quin serà el pròxim cim?