setembre 3, 2026
Aquest estiu, des de Sóller Ben Amunt, hem posat rumb a un dels racons més remots i espectaculars del planeta: el nord del Pakistan.
Un grup de mallorquins amb ganes d’aventura ha estat el protagonista d’aquest viatge, la nostra primera expedició de trekking a Pakistan. Durant gairebé dues setmanes hem recorregut alguns dels paisatges més salvatges de la serralada del Karakorum, entre glaceres, grans parets de granit i algunes de les muntanyes més altes del món.
El Karakorum i els grans vuitmils
El Karakorum s’estén pel nord del Pakistan i, juntament amb l’Himàlaia, concentra una de les majors col·leccions de grans muntanyes del planeta. En aquesta serralada hi trobam cinc dels catorze vuitmils del món.
I entre tots ells n’hi ha un que destaca especialment: el K2 (Chhogori, en llengua balti), amb 8.611 metres, la segona muntanya més alta de la Terra.
Però arribar fins al peu del K2 no és una qüestió de carreteres ni de comoditats. Per arribar-hi cal caminar durant dies per un territori immens i pràcticament sense infraestructures, avançant per una de les grans glaceres del Karakorum.
12 dies remuntant el glaciar del Baltoro
Durant 12 dies de trekking hem remuntat el glaciar del Baltoro, un dels glaciars de muntanya més llargs del món.
A mesura que avançàvem, el paisatge anava guanyant en espectacularitat. Les muntanyes apareixien cada vegada més a prop i les grans torres de granit ens envoltaven per totes bandes.
El primer gran objectiu del viatge era arribar a Concordia, el punt on conflueixen els glaciars del Baltoro i del Godwin-Austen.
Concordia és un d’aquells indrets que costa explicar amb paraules. Ens trobàvem envoltats d’algunes de les muntanyes més impressionants del planeta: els Gasherbrums, el Broad Peak i, dominant l’horitzó, el K2.
Després de dies de caminar entre glaceres i muntanyes, arribar fins aquí va ser un dels grans moments del viatge.
Gondogoro La: el gran repte
Però encara ens quedava el que probablement seria el moment més exigent de tota la travessa.
El Gondogoro La, un coll de muntanya situat a més de 5.580 metres d’altitud, ens esperava abans d’iniciar el descens cap a la vall de Hushe.
Superar aquest pas va requerir esforç, concentració i també adaptar-nos a les condicions de l’alta muntanya. Després de dies caminant per sobre dels 4.000 metres, el cansament ja era present, però també les ganes d’assolir el punt culminant de la travessa.
Des del coll, la recompensa va ser immensa: un paisatge d’alta muntanya difícil d’oblidar i la sensació d’haver travessat un dels territoris més remots del Karakorum.
A partir d’aquí començava el descens.
Poc a poc, les grans muntanyes quedaven enrere i, a través de la vall de Hushe, començàvem el nostre retorn cap a la civilització.
Una aventura que no seria possible sense ells
Un trekking d’aquestes característiques no seria possible sense totes les persones que treballen perquè cada jornada pugui començar.
Porteadores, cuiners, guies locals i tot l’equip pakistanès varen ser una part essencial de l’expedició. Dia rere dia s’encarregaven de transportar el material, muntar i desmuntar els campaments, preparar els menjars i tenir cura de tots els detalls que fan possible caminar durant setmanes per un territori tan remot.
Més enllà de les muntanyes i dels paisatges, compartir el camí amb ells també ha estat una de les experiències que ens emportam d’aquest viatge.
Nanga Parbat: un darrer regal
Després de completar el trekking del Baltoro i el Gondogoro La, encara ens quedava una darrera aturada abans de donar per acabada l’aventura.
De tornada cap a Islamabad ens vàrem desviar cap al Nanga Parbat, conegut com la muntanya assassina.
Amb 8.126 metres, és un dels grans vuitmils del Pakistan i l’únic dels cinc que no havíem pogut contemplar durant el trekking del Karakorum.
Allà vàrem passar uns dies molt diferents, als peus d’aquesta muntanya immensa, envoltada de prats verds i florits. Un contrast espectacular després de les glaceres, la roca i els paisatges àrids del Baltoro.
Pakistan, una experiència per recordar
Després de molts dies de caminar, dormir en campaments, travessar glaceres i compartir hores i hores de muntanya, tornàvem a casa amb la motxilla plena d’experiències.
Pakistan ens ha sorprès per la immensitat dels seus paisatges, per la seva gent i, sobretot, per la sensació d’haver viscut una aventura realment lluny de la civilització.
Una experiència inoblidable per a tot el grup.
I ara ja pensam en la pròxima aventura.
El proper viatge de trekking de Sóller Ben Amunt serà al Nepal, aquest novembre.
Ens hi acompanyes?
